Lampadari en forma d’escultura de bronze, amb la representació d’un esclau molt jove, etíop o negroide, nu i dempeus sobre una peanya hexagonal, que sosté –amb els braços doblegats– una safata del mateix aliatge, ara incompleta, en la qual es posaven habitualment els instruments per fer llum. Quan van aparèixer els fragments d’aquesta figura, es van recuperar també les restes molt malmeses d’un gran canelobre de bronze, de tres o quatre braços, del qual probablement havia penjat una llàntia sostinguda amb cadenetes. Els ulls del noi, que tampoc es conserven, devien ser segurament de pasta de vidre, o fins i tot d’un material més noble. Dimensions màximes: 81 x 26 x 35 cm. És una obra d’època altoimperial, del segle I o II dC (MNAT 527).

La peça va ser trobada l’any 1860 en l’anomenada pedrera del Port i, un cop restaurada, va ingressar tot seguit en el Museu Arqueològic de Tarragona, aleshores instal·lat a la plaça de la Font (a l’actual seu de l’Ajuntament). L’any 1868 es va veure greument afectada per l’enfonsament –a causa d’un aiguat– d’una part de la coberta i dels pisos interiors de l’edifici i va haver de ser restaurada de nou. 

L’escultura, feta amb la tècnica de la cera perduda, segueix models de tradició hel·lenística i presenta una figura infantil molt realista i aconseguida, plena de gràcia tot i la seva aparent rigidesa. Es tracta d’una de les peces més conegudes del nostre museu i més apreciades pels visitants. Hom l’anomena popularment El Negret.