
En el vestíbul de la planta superior del Museu Arqueològic s’està portant a terme la presentació museogràfica temporal d’una selecció de les troballes realitzades en el curs de les darreres campanyes arqueològiques en la vil·la romana dels Munts (Altafulla). D’entre els materials ara exposats destaquen quatre mosaics de paret, fets amb tessel·les policromes molt petites (opus vermiculatum) i fixades sobre un suport ceràmic, i amb sengles representacions antropomorfes, com aquest bust de la musa Euterpe, una de les filles de Mnemòsine i Júpiter.
Euterpe hi apareix amb els seus atributs, l’aulos (flauta doble) i el penell de plomes, sobre un camp decoratiu circular sobre fons blanc que està delimitat per un altre de negre que arrenca des de la vora que conforma el suport de ceràmica. S’hi aprecien restes de pintura de color blau en la part frontal de la vora, que confirmen que la peça havia estat originalment encastada en una de les parets de la part habitacional de la vil·la. Pràcticament sencera (25,9 x 26,5 x 4,5 cm), la peça només ha perdut un dels angles del suport, petita mancança que permet observar la seva estructura constructiva. Ha estat datada en el tercer quart del segle II dC.
Les recents campanyes d’excavació en la vil·la dels Munts han permès l’obtenció de dades d’alta significació de cara a l’aprofundiment del procés històric i de les característiques estructurals i funcionals d’aquest important conjunt arqueològic implantat en el territorium de Tàrraco i integrat actualment en el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Les excavacions realitzades durant els anys 60 i primers dels 70 ja havien evidenciat la seva significació, la complexitat de la seva planificació arquitectònica i també la riquesa i la particularitat dels elements que formaven part del programa de decoració arquitectònica de la vil·la (capitells, mosaics pavimentals, escultura, etc.).
En el curs dels recents treballs, concentrats bàsicament en la zona residencial i en el passadís que distribueix les habitacions que la conformen i que articula arquitectònicament aquest sector de la vil·la, s’han recuperat nombrosos materials arqueològics que, per la seva riquesa i sumptuositat, ratifiquen la singularitat d’aquest jaciment i el confirmen com un conjunt clau per al coneixement de l’entorn social i econòmic de les classes dirigents de la província de la Hispània citerior i, més concretament, de Tàrraco, la seva capital.