logo Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

 

Núm. Inventari: 45003
 

La intervenció arqueològica que l'any 1995 es va realitzar en el número 32 del carrer del Gasòmetre va documentar una extensa estratigrafia que reflecteix diversos capítols de l'evolució urbanística de la nostra ciutat, en un sector immediat a l'antic fòrum de la colònia Tàrraco. Els treballs d'excavació endegats pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat, portats a terme per CODEX - Arqueologia i Patrimoni, i finançats per l'empresa BENSO, SA­ van posar al descobert interessants restes d'època romana: quatre estances, construïdes en el segle I dC i afectades per una reforma general en el II, i una espectacular xarxa de canalitzacions i clavegueres, d'èpoques tardorepublicana i altoimperial. Cap al final del segle III o al començament del IV es va produir l'abandonament d'aquestes estructures i el seu rebliment amb runes i deixalles constructives, moment que es va aprofitar també per a llençar-hi els dos caps de marbre que ara s'exposen (corresponents a l'emperador Tiberi i al príncep Neró Juli Cèsar) i que ­segons E.M. Koppel­ procedeixen molt probablement de l'amortització d'una galeria d'estàtues de membres de la família imperial Júlio-Clàudia, annexa a la basílica del fòrum de la colònia.
El príncep Neró Juli Cèsar era fill de Germànic i d'Agripina, germà del sucessor de Tiberi, Calígula, i nebot de l'emperador Claudi. Va néixer el 6 dCi va morir el 31, als vint-i-cinc anys. Tiberi, l'any 23, el va declarar oficialment hereu, juntament amb el seu germà Drus. Caiguts en desgràcia poc després, no van ser rehabilitats fins la pujada al tron de Calígula. Aquest exemplar tarraconense s'ha conservat pràcticament intacte i només li manca un trosset de l'orella dreta. Representa un home jove, de rostre serè, que porta una barba escassa ­tret poc habitual en l'escultura aquest període­, amb un borrissol que li cobreix parcialment les galtes i el mentó i amb lleus senyals del bigoti. La peça ara descoberta té una especial transcendència, no només pel seu estat de conservació i la seva qualitat estilística, sinó també perquè es coneixen molt pocs exemplars d'aquest retrat en tot el món romà. La major part dels retrats d'aquest príncep van ser realitzats en els anys anteriors al seu desterrament (29 dC) o, ja pòstums, durant l'imperi del seu germà Calígula (37-41).