
La intervenció arqueològica que l'any 1995 es va realitzar
en el número 32 del carrer del Gasòmetre va documentar una
extensa estratigrafia que reflecteix diversos capítols de l'evolució
urbanística de la nostra ciutat, en un sector immediat a l'antic
fòrum de la colònia Tàrraco. Els treballs d'excavació
endegats pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat, portats a terme per
CODEX - Arqueologia i Patrimoni, i finançats per l'empresa BENSO,
SA van posar al descobert interessants restes d'època romana:
quatre estances, construïdes en el segle I dC i afectades per una
reforma general en el II, i una espectacular xarxa de canalitzacions i
clavegueres, d'èpoques tardorepublicana i altoimperial. Cap al final
del segle III o al començament del IV es va produir l'abandonament
d'aquestes estructures i el seu rebliment amb runes i deixalles constructives,
moment que es va aprofitar també per a llençar-hi els dos
caps de marbre que ara s'exposen (corresponents a l'emperador Tiberi i
al príncep Neró Juli Cèsar) i que segons E.M.
Koppel procedeixen molt probablement de l'amortització d'una
galeria d'estàtues de membres de la família imperial Júlio-Clàudia,
annexa a la basílica del fòrum de la colònia.
El príncep Neró Juli Cèsar era fill de Germànic
i d'Agripina, germà del sucessor de Tiberi, Calígula, i nebot
de l'emperador Claudi. Va néixer el 6 dCi va morir el 31, als vint-i-cinc
anys. Tiberi, l'any 23, el va declarar oficialment hereu, juntament amb
el seu germà Drus. Caiguts en desgràcia poc després,
no van ser rehabilitats fins la pujada al tron de Calígula. Aquest
exemplar tarraconense s'ha conservat pràcticament intacte i només
li manca un trosset de l'orella dreta. Representa un home jove, de rostre
serè, que porta una barba escassa tret poc habitual en l'escultura
aquest període, amb un borrissol que li cobreix parcialment
les galtes i el mentó i amb lleus senyals del bigoti. La peça
ara descoberta té una especial transcendència, no només
pel seu estat de conservació i la seva qualitat estilística,
sinó també perquè es coneixen molt pocs exemplars
d'aquest retrat en tot el món romà. La major part dels retrats
d'aquest príncep van ser realitzats en els anys anteriors al seu
desterrament (29 dC) o, ja pòstums, durant l'imperi del seu germà
Calígula (37-41).