Una de les peces que, a nivell popular, ha esdevingut un dels símbols identificatius de la Necròpolis Paleocristiana és aquesta nina d'ivori, amb els braços i les cames articulats.

Va aparèixer a l'interior d'un sarcòfag localitzat l'any 1927, formant part de les ofrenes funeràries que acompanyaven les despulles d'una nena morta a l'edat de cinc o sis anys. Devia ser la seva joguina preferida.

Es coneix una quantitat prou considerable d'exemplars (la majoria fragmentaris) de nines articulades romanes, realitzades amb diferents materials (os, ivori i, sobretot, fang cuit). Són, sens dubte, un dels testimonis dels jocs infantils d'aquella època, que ens aproximen a la vida quotidiana dels nostres avantpassats. Podem deduir, per les restes de fil d'or trobades al costat de la nostra peça, que aquestes nines anaven abillades amb vestidets que imitaven -com avui- la roba dels infants i dels adults.

La nina trobada a la Necròpolis, de fràgil i delicada bellesa, té 23 cm d'altura, 6,5 cm d'amplada i 1,5 cm de gruix. D'època baiximperial, ha estat datada en els segles III-IV dC. El seu pentinat, amb dues trenes creuades i recollides sobre la regió occipital, imitaria als posats de moda per les emperadrius de l'època, la qual cosa permet precisar la seva datació. El pentinat de la nina tindria els seus orígens en els corresponents a la segona meitat del segle III i que es van mantenir vigents durant el segle IV.

Al final de la guerra civil, la nina va ser evacuada -amb altres peces de gran valor- cap a l'estranger. L'any 1942 va ser localitzada a França i es va traslladar a Madrid, on va passar al Museo Arqueológico Nacional per a ser restaurada. El 1945, finalment, hom va aconseguir el seu retorn a Tarragona. Restaurada novament fa pocs anys (1993-1994), figura ara en l'exposició El món de la mort.(Vegeu Necròpolis paleocristiana)