En termes numismàtics, s'entén per tresor aquell conjunt de monedes, format intencionadament i ocultat, que es va abandonar o perdre accidentalment.

Un conjunt de monedes és un tresor si en el seu descobriment hi ha una sèrie de circumstàncies connectades que indiquen que van ser reunides i dipositades per algun motiu i en un moment determinat. Un grup de monedes trobat en un contenidor sol considerar-se, habitualment, un tresor i es tracta com un conjunt.

Hi ha molts tipus de tresors: segons la quantitat, segons la cronologia, segons la composició i la seva forma, segons el nombre d'elements, etc. Tot i això, la classificació més comuna és la que s'estableix d'acord amb la manera com es va formar. Les més freqüents són: les bosses de monedes –petites quantitats recollides en una bossa de tela o cuir, o en un recipient–; els dipòsits, amagats arran d'alguna catàstrofe –guerres, inestabilitat, invasions–; els dipòsits mercantils, pertanyents a mercaders o comerciants, formats per monedes de gran valor –són freqüents a l'època medieval– i els dipòsits d'estalvi regular, conjunts formats durant anys o generacions, que comprenen monedes i altres objectes valuosos.

En el cas que ens ocupa, no es coneix la naturalesa de la seva formació. L’excepcionalitat rau en el fet de tractar-se d’un tresor de sestercis d’època altoimperial, un període en què no són habituals les ocultacions monetàries.