No es disposa de massa dades concretes referides a l’època de Claudi a Tàrraco. Des d’un punt de vista urbanístic, sembla que les grans realitzacions de monumentalització que caracteritzen la segona meitat del segle I dC encara no havien estat endegades, tot i que –atesa la dinàmica econòmica que beneficia la societat tarraconense del moment– cal imaginar una activitat edilicia important, si més no en l’àmbit de l’arquitectura domèstica.

L’arqueologia documenta a bastament intenses relacions comercials de la Tàrraco d’època clàudia amb els centres productors de béns de consum ubicats en terres itàliques, nord-africanes i del sud de les Gàl·lies: la taula de les cases tarraconenses benestans es para, encara, amb peces de vaixella fina importada dels centres productors de l’anomenada terra sigillata itàlica (Arezzo, Pisa…) però incorpora ja les que –imitant les itàliques– arriben de la Gàl·lia meridional, l’anomenada terra sigillata sud-gàl·lica (especialment de La Graufesenque). A la cuina, cassoles i olles itàliques i nord-africanes comparteixen protagonisme amb les dels artesans locals. I, a tots els racons de les cases, les llànties d’oli itàliques ajuden a superar les hores de foscor.olles itàliques i nord-africanes comparteixen protagonisme amb les dels artesans locals. I, a tots els racons de les cases, les llànties d’oli itàliques ajuden a superar les hores de foscor.

No es conserva cap de les tres inscripcions conegudes a Tarraco i el seu ager que fan esment de l’emperador Claudi: un pedestal d'estàtua trobat l'any 1803 al carrer de l'Enrajolat; un fragment d'inscripció, descobert l'any 1826 a la platja de la Rabassada i un mil·liari localitzat l'any 1803 entre Cambrils i Montbrió, que A. de Laborde recull en el seu Voyage pittoresque et historique de l'Espagne.

Conjunt de materials ceràmics, d'ús domèstic, característics de l'època de l'emperador Claudi, procedents de Tàrraco.

Àmfora del tipus Dressel 2/4, exposada a la sala V del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, utilitzada per al transport i exportació del vi de la tarraconense.

Imatge del mil·liari localitzat l'any 1803 entre Cambrils i Montbrió, segons el gravat del llibre d'A. de Laborde Voyage pittoresque et historique de l'Espagne: description de la principauté de la Catalogne, vol. I, París, 1806 (versió en català: Barcelona, 1974).

També les escultures corresponents a aquest període denoten la vitalitat de la ciutat en la primera meitat del segle I dC. La major part de l’estatuària identificada a Tarraco –procedent bàsicament del teatre, del fòrum de la colònia i de la schola del collegium fabrum (el retrat de Claudi)– correspon a aquest període, al qual s’adscriuen més de la meitat dels retrats imperials que han arribat fins als nostres dies.

En l'ambient rural, arreu de la plana del Camp de Tarragona, sembla que l’activitat econòmica és, aleshores força important, malgrat que no es disposa, ara per ara, de prou dades arqueològiques per a poder definir un mapa general de les vil·les rurals per aquest moment concret. Sí que disposem, però, d’una dada prou significativa per a poder deduir un alt nivell d’ocupació i una intensa activitat agrícola en l’ager tarraconensis: les àmfores vinàries característiques de la tarraconense (les anomenades Dressel 2/4), destinades al transport –en bona part, per l’exportació– de vi, inunden els mercats de l’època.

Conjunt escultòric, procedent del teatre de Tàrraco, que representa diversos membres de la familia imperial: retrats de prínceps julioclaudis; togat amb bulla aurea –segurament la representació d'un dels successors de Claudi: Britànic o Neró– i una estàtua togada que representaria probablement el mateix emperador Claudi.