| El matí del 12 de gener de 1872,
dos nois que cavaven una vinya situada entre la Pobla de Mafumet
i Vilallonga del Camp van trobar, i trencar, un recipient ceràmic
que contenia unes dues-centes cinquanta monedes, agrupades formant
cartutxos i en un excel·lent estat de conservació.
Bonaventura Hernández Sanahuja, aleshores director del Museu
Arqueològic de Tarragona, en va poder adquirir 148, les quals
van ser incorporades, a la seva mort, al monetari del Museu. La
resta es va dispersar entre els mateixos veïns de la Pobla
i un aficionat de Reus. Les monedes del tresor de la Pobla de Mafumet provenen directament de la seca de Roma. Eren transportades, embalades en cartutxos, des de Tarraco –on haurien arribat d’Itàlia per via marítima– cap a l’interior, seguint la via romana que discorria paral·lela al riu Francolí. Van ser encunyades en la primera època del regnat de Claudi (41/42 dC) i constitueixen el major conjunt de sestercis de Claudi fins ara trobat en forma de tresor. Coincidint amb la celebració del Dia Internacional dels Museus, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ha volgut formalitzar la presentació museogràfica d’aquest excepcional conjunt que, més enllà del seu indubtable interès científic, constitueix una autèntica mostra de l’art dels gravadors d’encunys de monedes de l’Antiguitat clàssica.
FITXA TÈCNICA
|
|||||||||||||||||||||||
