La descripció que Suetoni fa de l'arribada al poder de Claudi, oncle de Calígula –tras la mort d'aquest– és prou explícita: Per haec ac talia maxima aetatis parte transacta quinquagesimo anno imperium cepit quantumuis mirabili casu ("… a l'edat de cinquanta anys es convertí en l'amo de l'imperi degut a la més extraordinària de les casualitats") (Suetoni ,CL. 10,1).

Claudi havia nascut a Lugdunum (actual Lyon, França) l'1 d'agost de l'any 10 aC. Fill de Neró Claudi Drus –germà petit de l’emperador Tiberi– i d'Antònia –filla de Marc Antoni– va ser proclamat emperador de Roma l'any 41 dC per la guàrdia pretoriana quan, després de la mort violenta de Calígula, uns pretorians van trobar Claudi en el palau imperial, amagat rere una cortina. Es pot dir, doncs, que fou per casualitat que Claudi esdevingués, als 51 anys, emperador de Roma, en un moment en què el Senat –que va acabar acceptant el seu nomenament– es plantejava el retorn a la República.

Malaltís i de físic poc agraciat, mai no havia estat tingut en consideració dins la família imperial. Tolerat com a invàlid i estúpid, va ser exclòs dels assumptes públics i va viure al palau imperial, dedicat a l'estudi, fins esdevenir en un dels homes més erudits del seu temps.

Una vegada al poder, va accentuar el paper del princeps com a cap de l'exèrcit i de l'administració i com a protector màxim de l'Imperi. Durant el seu regnat, Roma va incorporar noves províncies, entre d'altres Mauritània i Britània, en la conquesta de la qual Claudi va participar personalment.

Va reformar l'administració de l'Imperi, va adoptar remarcables mesures de caràcter social i va dur a terme importants obres públiques (per exemple, el port d’Òstia).

L'ambició i l'ús del poder de les seves tercera i quarta esposes –Messalina i Agripina–, el pes polític del lliberts i el desinterès de l'emperador per certs aspectes dels assumptes públics, van posibilitar que els membres més propers del seu entorn s'enriquirssin i satisfaguessin els seus desitjos personals, tot utilitzant mitjans corruptes.

L'any 48 dC va ordenar l'execució de Messalina, qui havia portat a terme nombrossos crims i infidelitats. En casar-se amb la seva neboda Agripina va adoptar Neró, el fill que aquesta va aportar al matrimoni. A la mort de Claudi, l'any 54, Neró fou proclamat nou emperador.