L’ús privat de l’aigua, més discret, no va ser objecte d’especial preocupació per part dels autors clàssics. Tampoc les estructures associades a aquest ús van tenir, en general, el caràcter monumental de les obres públiques. Tot això fa que en tinguem un coneixement menys profund i més dispers en un àmbit que, a més a més, presenta una gran diversitat. En funció del tipus de residència, de la seva localització, del prestigi social o econòmic dels propietaris i d’altres factors el paper de l’aigua varia substancialment.

Les residències unifamiliars (domus) s’articulen al voltant d’espais interiors descoberts (atri o peristil) on l’aigua hi té una significació especial. Les més sumptuoses comptaven amb banys privats, i jardins decorats amb fonts i estanys, on el moviment i la remor de l’aigua creaven una ambientació particular. Un consum elevat - al que s’ha d’afegir l’aigua per beure i la usada en la neteja - que requeria solucions diverses: pous, cisternes o, més rarament, la connexió a la xarxa pública. Per reduir la despesa d’aigua la distribució estava ordenada de tal manera que afavoria la seva reutilització. Així, per exemple, les aigües sobrants dels banys podien canalitzar-se cap a les latrines o els jardins.

La majoria dels ciutadans, però, residien en apartaments ubicats a les insulae (blocs d’habitatges) i no disposaven d’aigua corrent. Per aprovisionar-se calia, doncs, anar a alguna de les nombroses fonts públiques distribuïdes per la trama viària i, per banyar-se, acudien a les termes públiques.

Funcions essencials de l’aigua, com la de beure i cuinar, no mostren diferències tant marcades en funció del prestigi social de l’habitatge. A les taules romanes es bevia aigua, preferentment tèbia o calenta, amb infusions d’herbes aromàtiques. També el vi, massa espès per a consumir-lo sol, es rebaixava amb aigua tèbia per millorar el seu gust i fer-lo més digestiu. Pel que fa a la cuina, en moltes receptes s’emprava l’aigua per bullir els aliments abans de condimentar-los. Altres funcions domèstiques de l’aigua són la neteja de la casa, el rentat de la roba i l’higiene personal. Pel que fa a la roba, la manca de detergents obligava a un gran consum d’aigua que probablement afavoriria el negoci de bugaderies i tintoreries.