El Patrimoni reivindicat: el teatre romà

El continu creixement experimentat per la ciutat de Tarragona a partir dels anys seixanta i, fonamentalment, a la dècada dels setanta, va produir nombrosos episodis que van posar en perill un patrimoni que s'anava coneixent amb recursos i disponibilitats econòmiques molt deficients.

Potser l'episodi més significatiu i que va tenir com a conseqüència una important mobilització ciutadana, en defensa del seu patrimoni, va ser l'assumpte del teatre romà.

Aquest important monument, que el 1919 havia estat objecte d'excavacions arqueològiques per part de l'Institut d'Estudis Catalans, les quals havien posat al descobert restes força interessants, es trobava l'any 1977 en perill de desaparició.

El permís de construcció, per part de l'Ajuntament de Tarragona, d'una sèrie de vivendes en el sector ocupat per les restes del teatre, van provocar, en un primer moment, informes, prospeccions, paralització de les obres, etc., per part dels organismes implicats en els fets -la Comissió provincial de Monuments, fonamentalment. Malgrat tot, les obres de construcció tiraren endavant, al marge de la necessitat de salvaguardar el monument, provocant l'aixecament de tota una sèrie de veus ciutadanes que clamaven el seu salvament.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, amb la col·laboració de l'Associació de Veïns "Tarragona Nova", la delegació Universitària i l'Intercol·legial Professional, van endegar una campanya pel salvament del teatre -Salvem el teatre romà! - que va tenir com a episodi més públic la concentració dels ciutadans de Tarragona, per tal d'aturar les obres de construcció i impedir la demolició del teatre. Unes accions que van permetre, que a hores d'ara, el jaciment -encara en vies de resolució- s'hagi pogut conservar.