L'arqueologia, la transformació de la ciutat i les noves investigacions arqueològiques

L'activitat arqueològica a Tarragona, entre 1939 i 1979, es va desenvolupar tot adaptant-se -és clar- a les circumstàncies generals del país i a les particulars d'una capital provincial perifèrica, a partir d'uns recursos generalment escassos i d'unes estructures que eren el reflex i la conseqüència del centralisme politicocultural franquista. Tret d'alguns casos molt especials, de recerca continuada o enllestida gràcies al suport o a l'activitat particular de fundacions o entitats científiques estrangeres (com els treballs a l'amfiteatre, subvencionats per la Fundació Bryant, o la recuperació de Centcelles i l'exploració de la muralla, endegades per l'Institut Arqueològic Alemany), i deixant a part la restauració de determinats monuments (com l'anomenat Pretori o el Fòrum Romà), no hi va haver intervencions arqueològiques d'una certa extensió (és a dir, no limitades a una excavació d'urgència), i sempre vinculades a projectes urbanístics o arquitectònics, fins la segona meitat de la dècada dels seixanta o el començament dels setanta, com les excavacions a la vil·la romana dels Munts, les de les places del Fòrum i d'en Rovellat o les del teatre.