Arqueòlegs i fotògrafs

L'arqueologia i la fotografia són activitats que -des de la seva coexistència- han mantingut una estreta relació, degut a la gran capacitat d'aquesta última com a eina fidel de documentació. Ambdues van tenir, a l'època a què ens referim i en el cas de Tàrraco i els seus monuments, un punt de confluència que va fer que estudiosos, erudits, arqueòlegs o aficionats a ambdues disciplines coincidissin i col·laboressin en la recerca, la documentació i -en definitiva- la recuperació per a la posteritat d'un important patrimoni.

La tasca d'investigació portada a terme pels primers es veia referendada i constatada pel recull d'imatges realitzades pels fotògrafs. Unes imatges que servien per a la documentació dels treballs, però també per a la seva difusió.

Arqueòlegs, estudiosos i interessats com Samuel Ventura, José Sánchez Real, Miquel Aleu, entre d'altres, juntament amb fotògrafs com Isidre Valentines, Hermenegild Vallvé, el seu fill Ramon Vallvé, Valentí Canadell, Raimon Miserachs, Ramón Segú, també entre d'altres, ens han deixat imatges molt eloqüents de l'evolució del coneixement científic sobre Tàrraco. Al mateix temps, esdevenen un excel·lent document sobre l'època, en els seus aspectes socials i polítics.