|
Anton Van den Wyngaerde, la imatge urbana
del segle XVI
El flamenc Anton Van den Wyngaerde (Antonio
de las Viñas, Antoine de la Vigne o Antonio de Bruselas),
nascut possiblement a Antwerp (Anvers) entre 1510 i 1525,
va ser un pintor especialitzat en vistes urbanes. L’any
1557 es va desplaçar, com a pintor de la cort de Felip
II, a Espanya amb l’objectiu de realitzar un inventari
pictòric de les principals ciutats i punts fortificats
del regne.
A partir de la datació dels seus dibuixos, és
possible reconstruir els itineraris que va realitzar per
l’Espanya de Felip II. El 1562 va començar per
Segòvia i l'any següent va visitar la Corona
d'Aragó, en un recorregut que va incloure Daroca,
Saragossa, Montsó, Lleida, Cervera, Montserrat, Barcelona,
Tarragona, Tortosa, Morvedre (Sagunt), València, l’Albufera
i el Grau, Xàtiva, Almansa i Chinchilla de Montearagón.
El 1564 viatjà a Màlaga per tornar l’any
següent a la Cort, des d’on es va desplaçar
a Medina del Campo i a Burgos, retornant a Andalusia el 1567.
El 1570, un any abans de la seva mort, visità les
ciutats de Castella la Vella. L’obra del pintor inclou
dibuixos definitius de setanta dues ciutats i pobles que
conformen un testimoni visual excepcional de l'Espanya del
Segle d'Or.
Anton Van den Wyngaerde destaca per
una fidelitat gairebé fotogràfica,
allunyada de la tendència a considerar el paisatge
urbà com una mera escenografia del motiu principal.
Com ens diu el mateix Pons d’Icart: quant [Anton Van
del Wyngaerde] me mostrà la traça de la ciutat
y del dit theatro, me paregué vèurer la mateyxa
obra de la ciutat y theatro.
De Tarragona i el seu entorn geogràfic més
proper ens han arribat dos dibuixos definitius i un esbós
de la ciutat i tres apunts parcials dedicats a l’amfiteatre
i a l’Arc de Berà i la Torre dels Escipions.
Una de les vistes urbanes definitives representa Tarragona
i la costa fins al cap de Salou des de la torre de l’església
de Sant Fructuós (a l’entorn de l’actual
plaça de Corsini) i l’altra des del mar, a l’alçada
de l’amfiteatre. La vista inacabada, en un estadi molt
incipient, es va fer des del campanar de la catedral i inclou
el tram de costa des del cap Gros fins cap de Salou.
Sabem del cert que Pons d’Icart –ell mateix,
com hem vist, ho deixa escrit en el manuscrit català del
Llibre de les grandeses– i Van den Wyngaerde es van
conèixer i, sens dubte, van compartir el seu mutu
interès per la topografia i, a partir d’aquesta
trobada, per les antigüitats, un tema que fins aleshores
no havia atret la seva atenció. Així, doncs,
paraula i imatge es complementen en una visió privilegiada
de la Tarragona romana i cinccentista.
|