El flamenc Anton Van den Wyngaerde (Antonio de las Viñas, Antoine de la Vigne o Antonio de Bruselas), nascut possiblement a Antwerp (Anvers) entre 1510 i 1525, va ser un pintor especialitzat en vistes urbanes. L’any 1557 es va desplaçar, com a pintor de la cort de Felip II, a Espanya amb l’objectiu de realitzar un inventari pictòric de les principals ciutats i punts fortificats del regne.

A partir de la datació dels seus dibuixos, és possible reconstruir els itineraris que va realitzar per l’Espanya de Felip II. El 1562 va començar per Segòvia i l'any següent va visitar la Corona d'Aragó, en un recorregut que va incloure Daroca, Saragossa, Montsó, Lleida, Cervera, Montserrat, Barcelona, Tarragona, Tortosa, Morvedre (Sagunt), València, l’Albufera i el Grau, Xàtiva, Almansa i Chinchilla de Montearagón. El 1564 viatjà a Màlaga per tornar l’any següent a la Cort, des d’on es va desplaçar a Medina del Campo i a Burgos, retornant a Andalusia el 1567. El 1570, un any abans de la seva mort, visità les ciutats de Castella la Vella. L’obra del pintor inclou dibuixos definitius de setanta dues ciutats i pobles que conformen un testimoni visual excepcional de l'Espanya del Segle d'Or.

Anton Van den Wyngaerde destaca per una fidelitat gairebé fotogràfica, allunyada de la tendència a considerar el paisatge urbà com una mera escenografia del motiu principal. Com ens diu el mateix Pons d’Icart: quant [Anton Van del Wyngaerde] me mostrà la traça de la ciutat y del dit theatro, me paregué vèurer la mateyxa obra de la ciutat y theatro.

De Tarragona i el seu entorn geogràfic més proper ens han arribat dos dibuixos definitius i un esbós de la ciutat i tres apunts parcials dedicats a l’amfiteatre i a l’Arc de Berà i la Torre dels Escipions. Una de les vistes urbanes definitives representa Tarragona i la costa fins al cap de Salou des de la torre de l’església de Sant Fructuós (a l’entorn de l’actual plaça de Corsini) i l’altra des del mar, a l’alçada de l’amfiteatre. La vista inacabada, en un estadi molt incipient, es va fer des del campanar de la catedral i inclou el tram de costa des del cap Gros fins cap de Salou.

Sabem del cert que Pons d’Icart –ell mateix, com hem vist, ho deixa escrit en el manuscrit català del Llibre de les grandeses– i Van den Wyngaerde es van conèixer i, sens dubte, van compartir el seu mutu interès per la topografia i, a partir d’aquesta trobada, per les antigüitats, un tema que fins aleshores no havia atret la seva atenció. Així, doncs, paraula i imatge es complementen en una visió privilegiada de la Tarragona romana i cinccentista.