Una de les personalitats més interessants de la Tarragona del segle XVI va ser, sens dubte, Lluís Pons d'Icart.

Es coneixen poques dades de la seva biografia. Pràcticament, només les que ell mateix va deixar en els seus escrits. No es coneix cap retrat seu i àdhuc es desconeix la data exacta del seu naixement.

Fill de Joan Pons, doctor en drets, i d'Isabel, filla del cavaller Lluís d'Icart i de Requesens –senyor de Torredembarra–, va néixer a Tarragona probablement entre els anys 1518 i 1520, i possiblement a la casa paterna, situada en el carrer d'en Riudecols.

El cognom Pons era conegut a Tarragona almenys des de principis del segle XV. El seu pare havia ocupat importants càrrecs al regne de Nàpols en època de Carles I. Per part de la seva mare, Lluís Pons d'Icart estava emparentat amb diferents membres de l'aristocràcia del Camp de Tarragona. També per via materna li venia el parentiu amb el que seria arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí –el germà de la seva mare estava casat amb la germana d’aquest últim.

Lluís Pons d’Icart es va casar amb Lucrècia, filla del cavaller Joan de Vallbona, afeccionat, també, a recollir antiguitats i que segurament va ser qui va incitar el seu gendre a realitzar els seus treballs historicoarqueològics. Va tenir, almenys, cinc fills barons i una filla.

La seva filla Àngela i dues de les seves cosines, Magdalena i Jerònima Pons d’Icart, van ser monges del monestir de Vallbona, arribant la darrera a abadessa el 1601.

La seva infantesa i primera joventut és practicament desconeguda. Segurament devia estudiar lleis a l'Estudi de Lleida, tornant a Tarragona el 1545, quan tenia entre 25 i 27 anys.

A Tarragona ocupà diferents càrrecs, entre altres jutge general de les apel·lacions de la ciutat i Camp de Tarragona i advocat del capítol de la Catedral, a més d'exercir la seva professió particularment. Aquesta i les seves relacions li van facilitar l'accés a la documentació antiga, que li serví per a la realització de la seva obra històrica, com ell mateix reconeix. A més, tenia un cert coneixement dels autors clàssics i dels historiadors moderns i posseïa una respectable biblioteca.

Cal destacar les seves relacions amb d'altres personatges cultes de l'època: el valencià Pere Joan Núnyes, el bisbe portuguès Francesc Jeroni Osorio i l’aleshores bisbe de Lleida, Antoni Agusti, que tant influencià en l'obra de Pons d'Icart i per qui, aquest darrer, sentia gran veneració.

Va morir el 23 de juny de 1578, essent enterrat al convent dels Pares Dominics o Predicadors –actualment desaparegut–, situat extramurs, davant del portal del Roser.