A Itàlia, durant el Renaixement, es reprèn la idea de museu que s'havia originat ja a l'antiguitat clàssica. Al mateix temps, comencen a valorar-se els monuments antics, sobre tot els d'època romana, considerats com la memòria d'un gloriós passat.

Aquest interès es produïrà, també, en moltes ciutats europees que disposen d'una gran riquesa monumental i de nombrosses ruïnes d'època romana. Roma es convertirà en el model, però la preocupació per les antiguitats, la recuperació de les restes epigràfiques que es conservaven i l'interès per l'arqueologia, s'anirà estenent per tot arreu, com és el cas de Tarragona.

En aquesta ciutat la seva riquesa arqueològica, fruit d'un important passat romà va ser motiu, des del Renaixement, d'interès i estudi per part de residents i visitants, que es van preocupar de recollir i referenciar peces i restes monumentals que es trobaven disperses per la ciutat i el seu entorn. Historiadors i erudits com el canonge Joan de Cessé, el propi Pons d'Icart o l'arquebisbe Antoni Agustí són alguns dels exemples que es poden citar.

A través de les seves obres, podem trobar la referència a diferents elements de l'antiguitat clàssica que existien en aquells moments, la seva ubicació i el seu destí, així com l'esment a diferents posseïdors d'inscripcions, escultures i monedes antigues. El mateix Pons d'Icart ho va ser, així com l'erudit arquebisbe Antoni Agustí, destacat col·leccionista de monedes –un inventari pòstum n'esmenta 1.689, encara que moltes no eren procedents de Tarragona– i d'inscripcions romanes.

La tasca de recuperació i de concentració de diferents peces que es trobaven disperses per la ciutat, que inicià aquest darrer en el jardí del palau Arquebisbal, devia conformar el "primer museu arqueològic" de la ciutat. Fonamentalment eren inscripcions, que apareixen referenciades en diferents obres d'epigrafia de l'època –unes quaranta peces–, peró, també, escultures i pedestals d'estàtues. Malauradament, moltes d'aquestes inscripcions es van dispersar o es van perdre posteriorment. Les monedes, així com els llibres i manuscrits de la seva excel·lent biblioteca van a anar a parar a El Escorial. Les peces que es van salvar es conserven a l'actual Palau Arquebisbal, al Museu Diocesà de Tarragona o al propi Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, com es pot comprovar en aquesta selecció de peces.