Del 10 de juny al 22 de novembre de 2009
| Introducció | Exposició | Muntatge | Activitats | Crèdits |
Exposició
|
La pedra més utilitzada per a la construcció de bona part dels edificis de Tàrraco va ser la pedra del Mèdol/soldó, una modesta i tova pedra calcària, d’aparença arenosa i color daurat, fàcil de treballar. Però, especialment per a altres usos (sobretot per a la realització de bases d’estàtues o de làpides epigràfiques), es va recórrer també abastament a altres varietats locals més semblats al marbre –la pedra de Santa Tecla o el menys preuat “llisós”–, pedres calcàries denses i consistents però fàcils de polir. La pedrera del Mèdol, la més coneguda, no és doncs un cas aïllat de l’explotació de la pedra en època romana en el territori de Tàrraco. N’hi ha força més. En alguns casos es tracta d’explotacions puntuals per a bastir un edifici o un monument concret; en d’altres es tracta d’explotacions d’un més ampli abast. Totes, però, són un clar exponent de la gran activitat constructiva que es va dur a terme a Tàrraco i, al mateix temps, de la utilització constant dels recursos petris propis d’un territori proper. Pedredres:
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |