Un dels avenços més significatius que s'han produït en els museus en els darrers decennis ha estat el desplegament de tot un seguit d'iniciatives tendents a incrementar la seva vertebració amb els diferents segments de la societat: en els museus, avui, es respira una atmosfera radicalment distinta a la de fa uns quants -pocs- anys. Sense haver perdut aquell caràcter essencial de dipositaris i custodis d'un patrimoni col·lectiu irreemplaçable -i, per tant, preciós- els museus han entrat amb decisió en el desplegament de la seva capacitat comunicadora mitjançant l'assumpció de noves tècniques museogràfiques -més properes als ciutadans que els visiten- i de noves propostes orientades, al cap i a la fi, a facilitar la comprensió i la comunicació del visitant amb tot allò que constitueix la base fonamental de qualsevol museu: el patrimoni. Aquest procés i aquella voluntat han tingut en els museus arqueològics un dels seus màxims exponents: d'alguna manera, les pedres han començat a enraonar, han començat a penetrar en el coneixement i en l'emotivitat dels visitants d'aquests museus.

LA MEMÒRIA COMPARTIDA, MUSEUS CONVIDATS AL MANT és una nova experiència en aquesta mateixa línia: en un context politicosocial en el qual -cada vegada més- som conscients que hi ha molts factors comuns que ens relacionen més que ens separen, cal també potenciar aquesta dinàmica per a promoure, des dels museus, un moviment d'aproximació i de complementació del nostre patrimoni per a explicitar tot allò que hi ha de comú en les nostres arrels i per a incrementar i enriquir el missatge contingut en les nostres propostes. Una voluntat que, a més, creiem, entronca perfectament amb el que ha de ser l'esperit de la commemoració del Dia Internacional dels Museus.    Encetant aquesta nova línia de programació, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ha convidat el Musée Saint-Raymond de Toulouse, un museu que -com el nostre- pot presumir d'una llarga i sòlida tradició i que -també com el de Tarragona- té en l'Antiguitat clàssica i postclàssica (concretament, en el seu cas, en la ciutat de Tolosa i en el territori de la rica província de la Narbonense) l'epicentre de la seva pròpia existència. Per tant, un museu que en la seva història i en les seves col·leccions presenta reiterats paral·lelismes amb el de Tarragona. Unes col·leccions que, en definitiva, evoquen amb total fidelitat i contundència una vella i comuna realitat històrica que, encara avui, constitueix el nostre ric substracte cultural.    A aquests mèrits de caire històric cal afegir la seva recent reobertura, després d'un període d'obres en la seva seu i de replantejament en profunditat del seus programes museològic i museogràfic: si, des de sempre, les col·leccions del Musée Saint-Raymond havien estat considerades amb tota justícia entre les més importants de l'Estat francès en el camp de l'arqueologia, avui, després de les reformes que s'hi ha dut a terme, el museu ha reforçat encara més el seu atractiu i la seva capacitat de convocatòria.    La presència del Musée Saint-Raymond en el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, concretada aquesta vegada en el magnífic relleu del Rapte de Prosèrpina procedent de la vil·la romana de Chiragan, que presentem junt amb el sarcòfag procedent de Tarragona -amb la representació de les imatges del mateix mite- és, doncs, un privilegi i un segell de garantia per a aquesta edició inaugural de LA MEMÒRIA COMPARTIDA. MUSEUS CONVIDATS AL MNAT.