El pensament religiós maia tenia la intenció d’explicar i justificar l’ordre social, per entendre la relació entre l’home i el medi natural. Com en tota societat agrícola, els elements naturals són eixos bàsics en el pensament religiós. Per sobre de tots es trobava Itzamná (déu del cel i del saber). Altres divinitats importants eren Xac (déu de l’aigua), Kukulcán (déu del vent), Ixchel (deessa dels parts) i Ah Puch (déu de la mort). Les seves imatges apareixen representades a les façanes dels edificis, en la decoració de la ceràmica i en els còdex escrits durant els segles XVI i XVII.

El coneixement dels cicles agrícoles era fonamental per sobreviure. D’aquesta manera crearen dos calendaris complementaris: el ritual, de 260 dies (amb mesos de 29 i 30 dies), i el civil, de 365 dies, basat en el moviment del Sol i dividit 18 mesos de 20 dies i 1 mes de 5 dies. Tots dos calendaris coincidien cada 52 anys, moment de renovació de la vida i de tot allò material que hi incidia.

L’escriptura jeroglífica s’inicià abans del 250 després de Crist. Combina els signes pintats que sintetitzen idees amb les paraules i síl·labes. Els textos es troben sobre pedra, os, ceràmica, etc., i fan referència a fets històrics (successions reials, guerres), així com a aspectes rituals i religiosos. Trobem mostres de textos jeroglífics tant a les esteles i als altars que hi ha a les places del davant dels edificis com en recipients ceràmics i en els ossos treballats que formen part de les tombes.

A diferència d’altres cultures, els maies enterraven els morts a sota de les cases, tant si es tractava de palaus o piràmides com d’una simple casa feta amb fustes i palma. Les tombes més senzilles tenien algun recipient que acompanyava el mort. Les corresponents a grans personatges o monarques, situades sota els edificis, tenien una cambra funerària en pedra i tot un seguit de peces ceràmiques, figuretes, màscares de mosaic de pedres precioses o estuc, ossos treballats, joies de jade, peces de fusta, restes d’aliments, etc.

Es considerava de bon gust estètic la deformació craniana dels membres de les famílies benestants per poder-hi col·locar plomalls. Així mateix, es perforaven les dents per tal d’incrustar-hi petites peces de jade, material sagrat dins d’aquesta cultura.

Les tombes més riques han estat trobades a Palenque (Chiapas, Mèxic), Copán (Hondures) i Tikal (Guatemala), entre altres.