L’avenç en el desxiframent dels textos jeroglífics i els resultats de les investigacions arqueològiques contribueixen a canviar la perspectiva idíl·lica que s’havia creat durant la dècada dels quaranta sobre la cultura maia, definida com de grans científics i arquitectes en pau i amb una vida opulenta.

En aquest sentit, sabem ara que tenien recs i terrasses que els permetien conrear i produir excedents agrícoles suficients per mantenir poblacions de fins a 50.000 o 60.000 persones; que en els centres urbans es concentraven els diversos grups socials mercès a calçades dintre de la selva; que la vida social era marcada per tot un seguit de ritus (naixement, pubertat, matrimoni, etc.) i celebracions al llarg de l’any (plantació, collita, actes públics amb sacrificis individuals, etc.); que la connexió entre ciutats era constant i s’efectuava tant per rius i mar com per camins, el més llarg dels quals supera els 100 quilòmetres.

També sabem que es tractava d’una societat extremament jerarquitzada, on la religió exercia un paper fonamental en la vida de la gent. Per sota del governant de cada ciutat trobem la noblesa civil, religiosa i militar, dins la qual s’hi integraven magistrats, caps militars i funcionaris locals destinats a la recollida d’impostos i altres funcions.

Els grans sacerdots, coneixedors dels cicles naturals, equiparaven el seu poder al dels governants, dels quals eren consellers. Per sota trobem sacerdots especialitzats en cerimònies, així com els consells de sacerdots ancians. Comerciants i artesans especialitzats formaven la classe següent. La piràmide de població es mantenia gràcies al treball dels camperols i a la mà d’obra esclava generada a partir dels conflictes entre les diverses ciutats.

Coneixem els noms dels monarques, fins i tot de llargues dinasties de governants (com ara Palenque, Tikal o Copán), els títols honorífics que tenien i el seu aspecte físic, dades concretes sobre l’any de construcció o remodelatge d’un edifici i de la conquesta d’una ciutat per un altra. Tota aquesta informació ens ofereix una visió menys idíl·lica d’una societat com la maia.