Com tota cultura complexa, els maies desenvoluparen un ampli ventall d’activitats artesanes dutes a terme per especialistes. Les obres més espectaculars són les arquitectòniques, que implicaven un alt grau d’organització de mà d’obra, a més d’especialistes en talla de pedra i fusta, estucadors, etc. Així mateix, destaquen les dimensions dels edificies (fins a 60 metres d’alçada en alguns casos) i els seus estucats exteriors (representant escenes o imatges religioses, mitològiques o civils), de difícil manteniment en els climes tropicals –n’és una prova evident la dificultat actual de mantenir els llocs arqueològics lliures de vegetació i en bon estat de conservació.

L’elaboració d’una estela de pedra o d’un vas ceràmic estucat amb figures pintades destinat a una tomba reial implicava la participació de diversos especialistes. Un cop definida la forma i les dimensions de l’objecte, la decoració figurativa la duia a teme un dibuixant i, si n’havia d’incloure, un altra persona completava la tasca amb escriptura jeroglífica.

Juntament amb arquitectes, escultors, ceramistes i teixidors, trobem altres especialistes, com ara talladors de peces d’obsidiana, jade, pedrenyal o sílex, dissenyadors de plomalls de plomes d’au, talladors de llindars de fusta, etc. Per dur a terme aquestes activitats, considerades normalment com a arts menors, es requeria tota una xarxa de relacions comercials que permetessin disposar d’aquestes matèries primeres.

La major part d’aquests objectes els trobem formant part de l’aixovar de les tombes.

Avui dia, bona part d’aquesta tradició artesasa ha perdurat, i podem trobar imitacions d’obres originals de molt bona factura.