Tot i així, la persona considerada més poderosa era el mestre del més enllà o xaman.S’encarregava dels assumptes de l’esfera religiosa i sobrenatural. Com els animals en els mites, ell tenia els coneixements i les habilitats per viatjar a altres esferes de l’univers terrestre: aigua, terra i cel. Els conceptes de transformació i regeneració l’associaven amb determinats animals, dels quals assimilava les característiques físiques i la força vital per poder entrar en contacte amb els diferents plans.

Els xamans estaven relacionats amb els principis de la naturalesa. Aquesta relació s’establia i es reforçava a través de les accions rituals i dels objectes presents en aquestes cerimònies. En adorns d’or, com ara el que es presenta a la sala 2, i a les ceràmiques de les sales 6 i 7, el xaman és representat dissimulant la seva autèntica aparença, amb elements de felins, com les urpes; de tauró i de peix serra, com les mandíbules, i de ratpenats i ocells, com les ales, els becs, etc.

Així, per exemple, el jaguar és l’animal que domina l’esfera nocturna o subterrània, l’esfera aquàtica i la terrestre; per tant, està relacionat amb la fertilitat i el món subterrani. O com l’ocell, que pot ser a l’aire, a la terra i, algunes espècies, a l’aigua. Les representacions d’ocells planadors amb les ales esteses i la cua eixamplada, simbolitzen la capacitat mítica de volar del xaman, per tal com per transformar-se han de volar cap a dins de la naturalesa.

El xaman inspirava un gran respecte. Se n’esperava que fos capaç de predir el futur, fer sortilegis i controlar els esperits i diversos emissaris del món animal.

Ningú no estava autoritzat a parlar directament amb el xaman, a tractar-hi o a tocar-lo, i fins i tot els caps civils d’alt rang havien d’utilitzar intermediaris designats pel xaman per comunicar-s’hi.

Des del punt de vista jeràrquic, sota els grans caps religiosos i els seus intermediaris, hi havia els cantors principals (encarregats dels ritus funeraris), els guerrers principals (responsables de les operacions militars) i els homes medicina principals (que tenien la missió de guarir ferides i malalties). Cadascuna d’aquestes ocupacions tenia, al seu torn, la seva pròpia jerarquia interna, transmesa per línia familiar de la mare.

Els papers religiosos i sociopolítics descrits van ser observats en societats indígenes posteriors a la conquesta. Avui dia tan sols sobreviuen d’aquesta ocupació mil·lenària una vintena de grups amerindis diferents.