Una característica significativa de la Baixa Amèrica Central és la gran diversitat ecològica d’una àrea amb una superfície terrestre tan reduïda. En el culte a aquesta naturalesa es basen els sistemes de creences de tradició animista dels pobles precolombins de la Baixa Amèrica Central.

Els animals sempre han ocupat un lloc cabdal en el simbolisme religiós i com a protectors de clans. Tenen qualitats essencials que sobrepassen els humans i els situen en l’àmbit del sagrat. Els animals són elements principals dins els seus mites, com a intermediaris que poden entrar en contacte amb els diferents plans de l’univers terrestre: aigua, terra, cel i món subterrani.

Al seu costat, els xamans o especialistes del que és sagrat han de tenir la capacitat mítica de transformació que els permet entrar en contacte simbòlicament amb les diferents esferes del cosmos.

Aquesta capacitat de transformació i regeneració s’exemplifica amb la metamorfosi de tot animal subjecte a transformació física, com ara les granotes, i també amb la unió de diferents representants animals sobre un únic individu.

Jaguar o "tigre" és un mot que procedeix de "jaguara", terme indígena que significa "el que mata d’un salt". El jaguar (pantera onca) és el rei de la fauna neotropical. La seva imatge es caracteritza per un cap poderós de mandíbula prominent, pell farcida de rosetes i extremitats sòlides. Caçador nocturn, és un nedador i grimpador excel·lent. És respectat i venerat com a símbol de l’astúcia i la força.

Altres animals, com ara tortugues i aranyes, apareixen amb representacions místiques relacionades amb l’agricultura i els cicles de la vida, on es fa èmfasi en la renovació de la vida. Per la seva banda, el cocodril o "llangardaix", la iguana o els saures en general s’associen mitològicament amb clans de rang elevat.