Quan, el 18 de setembre de 1502, Cristòfor Colom va arribar a Amèrica en el seu quart viatge, va decidir reparar les seves naus en un territori desconegut fins aquell moment i va ser rebut amablement pels indis cariari, abellits per a l’ocasió amb molts penjolls d’or.

En aquell moment, dues tradicions culturals van entrar en contacte, i cap de les dues ja no va tornar a ser la mateixa. Les actuals divisions geopolítiques que coneixem com Nicaragua, Costa Rica i Panamà no es corresponen amb les unitats culturals precolombines de la Baixa Amèrica Central. Fa més de dotze mil anys que el territori és ocupat per una gran heterogeneïtat cultural. Aquesta estreta zona és una àrea de transició i interacció en termes geològics, climatològics, ecològics i culturals. La seva topografia permet còmodes vies de comunicació entre tots dos litorals –Carib i Pacífic– i va facilitar els intercanvis d’idees i d’obsequis que definien les necessitats societàries més enllà d’allò purament material, i definien la visió del món, el simbolisme i el coneixement sobrenatural. Els pobles precolombins de la Baixa Amèrica Central van assolir un nivell sociocultural i religiós molt complex que es fa palès per mitjà d’un gran desenvolupament artístic. Les seves manifestacions materials reflecteixen un gran coneixement dels materials treballats i de les tècniques. A través dels dissenys, els especialistes artesans van aconseguir transmetre sense escriptura a generacions posteriors les seves necessitats i vivències. El disseny, en escultures i moles de pedra, i també en formes i decoracions ceràmiques, va formar part de les seves creences, i va servir per evocar els seus mites i el món natural que els envoltava.

La tècnica més emprada per a l’obtenció d’atuells de ceràmica va ser el modelat manual. I per a les formes quadrades, la unió de làmines. En els recipients rituals, d’ús domèstic o públic, l’acabat era elaborat. S’hi feia servir l’engalba, la decoració amb pintures minerals, les aplicacions d’argila i la impressió utilitzant instruments punxeguts, esmussats o la vora d’una conquilla.

Una de les manifestacions materials del treball en pedra és la mola, utilitzada per moldre juntament amb un altre element o mà de pedra. Inspirades en els molins domèstics i concebudes com escultures tridimensionals, les moles cerimonials contenien una simbologia elaborada que es relacionava amb la subsistència i el poder. Les representacions estilitzades de cocodrils, jaguars i personatges d’alt rang vestits de ratpenats i amb lligadures de plomes o fulles són unides per l’esfera de la fertilitat.