Al petit territori que ocupa Costa Rica (10.000 km2) s'han definit tres regions arqueològiques, en base a criteris geogràfics (cadenes de muntanyes, rius, valls i altres) i culturals (assentaments, enterraments, ceràmica i altres). Dins de cada regió hi ha una semblança formal en els vestigis materials corresponents a diferents períodes d'ocupació. Les tres regions arqueològiques de Costa Rica són: la Regió Arqueològica Gran Nicoya, que ocupa una part de Costa Rica i Nicaragua, al nord-oest del país, amb la costa del Pacífic; la Regió Arqueològica Central, amb diverses subregions, agafa la porció central del país, des de la Costa Pacífica fins a la Costa Carib; finalment, la Regió Arqueològica Gran Chiriquí s'estén sobre una part de Costa Rica i Panamà i comprèn la subregió de Diquís.

A Costa Rica, l'aparició de l'agricultura pels volts de l'any 1500 aC va anar acompanyada del desenvolupament de la ceràmica, la qual vindria a cobrir la necessitat de nous utensilis. La ceràmica primerenca es caracteritza per les seves formes bàsiques (olles, plàteres, bols i altres) decorades amb tècniques com les incisions, els estampats o els modelats. Al començament de la nostra Era, els nuclis de població sedentaris es van fer més grans i s'establiren xarxes de vincles rituals i comercials amb Mesoamèrica. Les ceràmiques d'aquesta època són freqüentment bicromes, amb senyalats trets escultòrics i d'una elegància lineal pròxima a l'estètica moderna. Més endavant, a partir del segon segle de la nostra Era, les bicromies esdevenen sovint tricromies amb motius en negre, generalment contornejats de blanc.