A part de la informació que sobre la problemàtica funerària tardoimperial de Tàrraco ens ha donat el conjunt arqueològic de l'anomenada Necròpolis Paleocristiana, en els últims deu anys s'han portat a terme diverses intervencions arqueològiques que han localitzat noves zones d'enterraments tardoimperials i que amplien notablement els nostres coneixements sobre el tema.

Les troballes realitzades a l'anomenat Parc Central han palesat la continuïtat física de la Necròpolis Paleocristiana pel nord de l'actual recinte i van posar al descobert, entre altres restes arqueològiques i un gran nombre d'enterraments, les romanalles d'un important conjunt paleocristià format per una basílica del segle V i, annex als seus peus, un edifici que correspondria probablement a la seu d'una comunitat religiosa.

D'altra banda, s'han documentat a bastament diverses ampliacions de zones d'ús funerari ja conegudes, com les de l'avinguda de Ramón y Cajal (c. de Prat de la Riba) i del carrer de Pere Martell (parcel·les que limiten amb els c. d'Eivissa i de Francesc Bastos, pròximes a la Casa del Mar), i un nou jaciment -relativament allunyat de la ciutat- al peu de la muntanya de l'Oliva (Mas d'en Mallol).

Tots aquests indrets han proporcionat una informació extraordinàriament àmplia i variada sobre la tipologia i la cronologia funerària de la Tàrraco tardoromana.