L'excavació, l´estudi i el salvament de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona va ser portada a terme per Joan Serra i Vilaró, després d´unes primeres intervencions -a càrrec de l´Institut d´Estudis Catalans (Bosch Gimpera, Colomines, Puig i Cadafalch) i de diversos estudiosos i investigadors (Tulla, Beltrán, Oliva)- que no van tenir continuïtat.

Nascut a Cardona el 24 de març de 1879, Serra i Vilaró estudià als seminaris de Vic i de Solsona. Fou ordenat prevere el 1902 i el 14 de desembre de 1940 va ser nomenat canonge de la Catedral de Tarragona.

Durant la seva estada a Solsona va dedicar les seves investigacions al coneixement dels períodes prehistòric i protohistòric de la zona, fruit de les quals són les seves publicacions El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques (1924) i La civilització megalítica a Catalunya (1927). Dirigí el Museu Diocesà de Solsona, on creà la Secció de Prehistòria.

Cridat a Tarragona pel cardenal Vidal i Barraquer, es posà a excavar i a estudiar, com a delegat de la Junta Superior de Excavaciones , amb un rigorós mètode científic, la més extensa i important necròpolis paleocristiana de l´Estat , apareguda quan es van començar les obres de construcció de la Fàbrica de Tabacs. Els resultats d´aquests treballs els publicà en quatre memòries, els anys 1928, 1929, 1930 i 1935, les quals constitueixen una font de referència fonamental per a qualsevol estudi actual d´arqueologia cristiana.

La Companyia de Tabacs cedí una part dels terrenys ocupats per la Necròpolis per a possibilitar-ne la conservació in situ i formalitzar el projecte d'un edifici destinat a Museu. Serra i Vilaró va ser l'ànima de la protecció i conservació parcial d'aquest important centre cementirial, així com de la creació d'aquest Museu monogràfic.

Morí a Tarragona, el 27 d´octubre de 1969, i va ser enterrat en els terrenys de la Necròpolis a la qual havia dedicat tants anys d´investigació.