En l'època romana, les grans vil·les del camp no eren tan sols llocs d'oci i esbargiment, sinó també centres de producció agrícola i ramadera.

S'han localitzat vil·les al voltant de Tarragona, entre les quals cal destacar la de Centcelles (Constantí) i la dels Munts (Altafulla). Aquesta última era coneguda com a jaciment romà ja en el segle XVI. Les tasques d'excavació sistemàtica del conjunt no van començar, però, fins els anys 60. La primera ocupació del lloc es va produir, d'acord amb les dades arqueològiques disponibles, a mitjan segle I dC. Però tot sembla indicar que el gran moment constructiu correspon a mitjan s. II dC, quan la vil·la queda perfectament estructurada a partir d'una planificació i una escenografia complexes.

Cap al 260 va ésser assolada per un incendi que destruí la quasi totalitat dels seus edificis. A partir d'aquest moment es documenta una reocupació, si més no puntual, de la vil·la, la qual va ser definitivament abandonada al començament del s. V.

S'han posat al descobert una sèrie de luxoses estances, articulades en el nucli central de la vil·la per un passadís porticat, i -amb seguretat- dos conjunts termals. Bona part de les estances de la vil·la estaven pavimentades amb mosaics policroms i les seves parets i sostres decorats amb riques composicions pictòriques. A les termes, a més dels mosaics pavimentals, les parets de les piscines conserven encara significatives traces dels revestiments amb plaques de marbre. Tot plegat dóna una idea de la riquesa de tot el conjunt, corroborada per la decoració escultòrica, la qual prové -majoritàriament- de les instal·lacions termals.

Molt possiblement cal relacionar la sumptuositat dels Munts -no gens habitual en la resta de vil·les de l'àrea al voltant de Tàrraco- al fet que fos la residència del Governador de la provincia Hispaniae citerioris de la qual Tàrraco era la capital.