Des del s. I aC es coneixen retrats de membres de l'aristocràcia. Identificar aquestes representacions amb personalitats històriques concretes ha estat possible en molts pocs casos. L'estàtua de l'emperador esdevé arquetipus del retrat privat, que imita l'expressió del rostre, els gestos i, sobretot, el pentinat del monarca. En l'àmbit privat existia la possibilitat d'erigir estàtues a persones de baixa condició. En l'àmbit públic únicament podien ser honrats amb una escultura els membres de les capes socials superiors. Es volia fer ostentació del prestigi dels poderosos, evidenciant així l'ordre social de l'Imperi romà, basat en la diferència entre honestiores (la classe dirigent) i els humiliores (les classes baixes).

Les estàtues solien ser dedicades per institucions públiques o privades i per familiars o amics del mateix nivell social. Són freqüents els casos en què un llibert costejava les despeses de col·locació d'una estàtua del seu patró. La major part de les escultures en l'àmbit públic de Tàrraco no van ser erigides ni per devoció als déus, ni com a signe de lleialtat a un emperador, sinó en honor dels homes i les dones il·lustres de la ciutat i de la província. En tenim coneixement a través de l'epigrafia ja que, d'aquests retrats, se n'han conservat molt pocs.

Els edificis elegits per a la col·locació d'aquestes estàtues eren el fòrum provincial i el de la ciutat.