A l'època tardorepublicana, els membres de l'aristocràcia, educats en la cultura hel·lènica, fomentaven la producció d'escultures que representessin divinitats i herois grecs, per a decorar les seves vil·les i cases urbanes. A començaments de l'Imperi, sobretot a partir de l'època Flàvia i fins a finals del segle II dC, l'auge en la construcció d'edificis públics va portar una gran producció d'imatges de divinitats i herois, que servien per a la seva decoració. Eren l'expressió d'un programa ideològic de contingut religiós, social i polític. Aquestes escultures havien de fomentar la religiositat dels diutadans i, al mateix temps, havien de posar de manifest el comportament sagrat de l'Estat com a ordre polític i social desitjat i protegit pels déus.

En l'àmbit públic únicament s'erigien estàtues a aquelles divinitats els atributs de les quals estiguessin en consonància amb el programa polític de la monarquia -Júpiter, Venus, Mart, Juno, Minerva o Diana, per exemple. A Tàrraco la major part d'aquest tipus d'escultura s'alçava a la terrassa superior de la ciutat, a la zona dels temples. Tampoc no s'ha conservat decoració escultòrica de santuaris, encara que està documentada per inscripcions la veneració de moltes divinitats.

Les imatges de déus conservades i de les quals es coneix la seva procedència van ser trobades, la major part, al fòrum de la ciutat. Es tracta d'una quantitat tan petita que no es pot considerar representativa de les moltes que adornaven els edificis públics de Tàrraco.