| Cap que representa l'emperador Luci
Ver. MNAT 387. |
A partir de la instauració de l'Imperi per August, i durant
tota l'època imperial, ni a les ciutats més petites
no podia faltar una imatge de l'emperador regnant. Aquests retrats
tenien el seu origen en un prototipus que era reproduït directament
o indirecta pels tallers locals.
El retrat de l'emperador assegurava la perennitat de la funció
política i testimoniava la seva presència allí
on ell no podia ser. Segons certes tradicions, de la seva efígie
emanava un poder tan gran com el de la mateixa persona. Se la
considerava com a protectora de la comunitat i, per tant, de l'Imperi.
Al monarca se'l representava sol o amb la família imperial,
dins d'un complet programa estatuari en què apareixen tant
els membres barons com les emperadrius i princeses que tenien
gran importància com a portadores de la idea dinàstica.
Aquestes estàtues eres dedicades per entitats públiques,
corporacions o persones privades que, d'aquesta manera, volien
donar testimoni de la seva lleialtat o del seu agraïment
per favors ja rebuts o que confiaven de rebre.
A Tarragona existeixen representacions imperials dels segles I
i II dC. Les més nombroses són les de la família
Júlio-Clàudia. Dels emperadors Flavis, no se'n conserva
cap, mentre que de la majoria dels monarques del s. II hi ha,
com a mínim, un retrat.

|