"Entre les boques de l'Ebre i l'extrem del Pirineu [...] la primera ciutat és Tàrraco, la qual, tot i que no té port, està aixecada sobre un golf i es troba ben provista de tot el necessari".

Amb aquestes paraules, Estrabó, un historiador grec de l'època d'August, enceta la seva breu descripció de la Tarragona romana. En negar la presència d'un port, aquest autor fa referència a la falta d'un port natural, d'una badia arrecerada, protegida de vents i corrents. El turó en el qual s'assenta la ciutat i l'abocamar del riu Tulcis (l'actual Francolí) no arriben a formar sinó un petit ancoratge i un lloc per fer aiguada. La bona situació d'aquest indret en relació a les rutes marítimes, la facilitat de comunicacions terrestres amb l'interior de la Península i la proximitat al riu Ebre permeteren el desenvolupament i l'enriquiment de la ciutat.

Pel port de Tàrraco van passar primer els soldats i els tribuns però, més endavant, també els artesans i els comerciants.

Des dels segles I al V de la nostra Era, l'Imperi romà era un immens territori, organitzat al voltant de la Mediterrània, que tenia Roma com a centre vital. A les costes, centenars de ciutats comerciaven amb els productes de l'interior i també amb els que procedien de llunyans països com l'Índia o l'Àfrica Central.

El mar era la gran plataforma per la qual comerciants i productes podien traslladar-se amb rapidesa en totes direccions. Grans vaixells mercants s'encarregaven d'aquesta tasca. Alguns eres autèntics gegants de més de cinc-centes tones, dimensions que no van poder ser superades fins el segle XV.

Les principals rutes passaven pel mateix port de Roma, Ostia. El tràfic marítim, es realitzava en totes direccions i amb tot tipus de productes: oli, vi o salaons de peix envasats en àmfores, metalls en brut o ja elaborats, marbres per a la construcció i el guarniment, tèxtils, fustes, esclaus, etc.

La demanda sempre creixent de les poblacions urbanes incentivava aquest comerç, el qual era controlat per l'Estat mitjançant l'establiment de taxes i de peatges. Tots, d'alguna manera, intentaven treure benefici als avantatges d'una mar segura, lliure de pirates, una mar romana...