Els cereals eren un dels aliments bàsics a l'època romana. En un primer moment, el blat es menjava quan encara estava tendre a l'espiga. Més tard, aquest gra tractat esdevé farina. La farina, no només de blat i d'ordi sinó també altres llegums, es barrejava amb aigua formant el puls o pulmentum, l'aliment històric dels romans.

Els primers testimoniatges de la transformació del blat en farina daten de fa més divuit mil anys, encara que el tipus de pa més primitiu era una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta.

La descoberta de la fermentació s'atribueix als egipcis, els quals, pels volts del 2600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblats als actuals.

La introducció del pa en l'alimentació romana no va ser immediata, considerat com quelcom aliè i fins i tot causa de la decadència dels antics costums, com pensava Cató el Vell. Més tard, però, va passar a ser la base de l'alimentació, com demostra l'expressió panem et circenses (pa i espectacles), que resumeix l'aspiració màxima de la plebs romana.

Coneixem molt bé les diferents fases de fabricació del pa a l'antiguitat. Els autors grecs i llatins ens en donen molts detalls. Tenim, a més, diferents monuments que les reprodueixen en els seus relleus escultòrics.

Una vegada mòlta i seca, la farina es garbellava, es barrejava amb una mica de llevat i aigua i sal, es pastava, se li donava forma i es posava a coure en el forn. Hi havia molts tipus de pa, segons les particularitats de la fabricació, segons el seu destí i segons la natura i la qualitat de lels farines.

En un primer moment els pans es fabricaven a les cases (per les dones o pels esclaus), però més tard, ja a partir del segle V aC, hi havia forners a les ciutats, tot i que el costum de fer el pa a casa no va arribar a desaparèixer mai completament. Algunes cases riques tenien esclaus forners al final de l'època republicana i durant l'Imperi, però en general es comprava el pa al pistrinum, forn professional. En els antigues fleques era el propi forner qui molia el gra. D'aquí la presència de molins en els forns. És cert que el primer sistema per moldre el gra va ser, durant molts anys, aixafar-lo entre dues pedres planes o arrodonides. També es van fer servir, més tard, el morters. Però ja des d'antic es feien servir els molins. El molí antic consistia essencialment en una part fixa, denomida meta, i una part mòbil, el catillus. Podien funcionar amb la força dels braços o bé amb la tracció animal, utilitzant ases (mola asinaria) o cavalls (mola iumentaria). També hi havia molins d'aigua.