Els romans menjaven tres o quatre vegades al dia: l'esmorzar (ientaculum), el dinar (prandium), el berenar (merenda) i el sopar (cena). L'àpat principal era el sopar, fet en família, el qual tenia lloc a l'acabament de la jornada. En un primer moment se sopava a l'atri, però més endavant s'utilitzà una habitació dedicada expressament a aquesta activitat (cenaculum). Quan va arrelar el costum de menjar recolzats en divans, el sopar es portava a terme al triclini. Coneixem alguns menús de sopars per la literatura de l'època. Horaci, en una de les seves Sàtires, presenta Ofelius, pagès honrat, explicant com els dies de feina menja verdures i cuixa de porc i els dies en què té convidats, per contra, fa servir uns aliments més destriats i selectes.

Un menú romà (amb receptes d'Apici, De re coquinaria):

-Puré de verdures. Coeu api en aigua amb carbonat sòdic, escorreu-lo i talleu-lo en petits trossos. Piqueu en un morter pebre, oliveretes, orenga i ceba, i macereu-ho tot amb vi, gàrum i oli. Coeu-ho en una olla fins que bulli i després barregeu-ho amb api.

-Cuixa de porc. Heu de posar a coure la cuixa de porc amb moltes figues i tres fulles de llorer. Una vegada cuita, treieu-li la pell i feu-li uns quadradrets que omplireu amb mel. A continuació arrebosseu-la amb farina i oli, de manera que quedi embolcallada dins d'una capa protectora. Poseu-la al forn, i quan estigui ben cuita, treieu-la i serviu-la.

-Fruita. Plat de préssecs. Netegeu uns quants préssecs durs, talleu-los en trossos, deixeu-los coure en aigua i poseu-los en una plàtera. Tireu-hi unes gotes d'oli i serviu-los amb salsa de comí.

-Dolços. Treieu els pinyols d'uns quants dàtils, farciu-los amb nous, pinyons o pebre mòlt. Arrebosseu-los amb sal, fregiu-los en un pot amb mel cuita i serviu-los.

Aliments més habituals a l'època romana:

Verdures:

-Espàrrecs.

-Carxofes (no la carxofa actual; s'anomenaven així tots els cardots).

-Enciams (una de les més consumides, juntament amb les escaroles, la xicòria, les fulles de porro i els créixens).

-Espinacs (s'anomenaven així les sopes o els purés de verdures, amb col, enciam, rave, porro, api o mostassa -aquests dos últims, procedents d'Hispània).

Llegums:

-Faves (aliment dels pobres, generalment en forma de puré).

-Pèsols.

-Fesols o mongetes (no els actuals, importats d'Amèrica).

-Cigrons.

-Llenties.

-Guixes.

-Llavors del lli (que interveien en l'elaboració de la polenta, plat documentat a la Península Ibèrica) i de l'api (utilitzades per a condimentar pastissos i pa).

Tòfones i bolets:

-Diverses espècies, algunes de les quals eren molt apreciades.

Arrels i bulbs:

-Naps.

-Raves.

-Pastanagues.

-Cebes.

-Centcaps (amb un gust semblant al de la pastanaga).

-Dragoneres (procedents de les Illes Balears).

Fruites:

-Figues.

-Pomes.

-Peres.

-Codonys.

-Raïm.

-Dàtils.

-Cireres.

-Prunes.

-Olives.

-Fruits secs (avellanes, castanyes, nous, ametlles, pinyons i festucs -medicinals).

Peixos i animals marins:

-Verats.

-Tonyines.

-Galls.

-Morenes.

-Esturions.

-Congres.

-Cetacis (taurons i balenes).

-Salpa (d'Eivissa).

-I també anguiles de mar, orades, anxoves, llenguados, llobarros, sardines, raps, llúceres i molls).

-Crustacis i mol·luscs (gambes, escamarlans, galeres, gamarussos, llagostes, eriçons, musclos, cloïsses i ostres -gràcies a Oribasi sabem que les ostres de Tarragona eren molt apreciades i que es criaven en vivers).

-Cefalòpodes (calamars, pops, sèpies).

Peixos de riu:

-Carpes.

-Truites.

-Salmons.

-Burrets.

Carn:

-Porcs.

-Bous i vedells.

-Ovelles i anyells.

-Cabrits.

Caça major:

-Porcs senglars.

-Cèrvols.

-Cabres salvatges.

-Gaseles.

Caça menor:

-Llebres.

-Conills.

-Aus i ocells.

Aviram:

-Galls, gallines, pollastres i capons.

-Oques (especialment el fetge).

-Ànecs.

-Coloms.

-Pintades, paons i faisans (molt valorats).

Ous i productes làctics:

-Ous (ferrats, durs, al plat, farcits, etc).

-Llet (d'ovella -la més consumida-, de cabra i de vaca).

-Formatges (de llet de vaca -el més apreciat-, d'ovella i de cabra).

Begudes:

-Aigua.

-Vi (barrejat amb aigua i amb molts altres productes).

-Cervesa.

-Hidromel.

Condiments:

-Oli.

-Greixos animals (mantega).

-Sal.

-Mel.

-Vinagre.

-Gàrum.

-Espècies (ceba, menta, comí, fonoll, api, mostassa, llentiscle, safrà, anet, ginebró, centcaps).

-Altres espècies (tot i que no són constatades per les fonts clàssiques, creixen espontàniament a la PenÌnsula Ibèrica i probablement van ser utilitzades a l'època romana: all, tàperes, coriandre, ruda, pebre, càrvit, orenga, farigola, poniol, sajolida i julivert).