Avui veiem la ceràmica romana com una extraordinària indústria que originà una producció massiva i d'una gran varietat de formes i de tipus destinats a satisfer un mercat amb diverses demandes comercials i, també a competir entre si i amb altres objectes fabricats amb materials diferents, com els metalls o el vidre.

La ceràmica és el "fòssil director" de major importància dins de les excavacions arqueològiques de Tàrraco, i de la mà d'aquest material podem anar traçant les grans línies del seu desenvolupament. D'aquesta manera, des dels últims segles de la República romana (ceràmiques de vernís negre i "presigillates"), fins al principat d'August ("sigillata" itàlica) i els primers segles de l'Imperi (vasos de parets fines i "sigillates" gàl·liques i hispàniques), o a través de les "sigillates" africanes, que cobreixen els segles més avançats al costat de les produccions hispàniques tardanes, anirem coneguent amb detall alguns aspectes de les relacions comercials i del panorama econòmic de la nostra ciutat i del seu territori.

Juntament amb aquests vasos, les llànties o les anomenades ceràmiques comunes de cuina i de taula (abundantíssimes i en una proporció aclaparadora entre els materials procedents d'excavacions), ens permetran aproximar-nos amb fidelitat al quadre de l'instrumentum domesticum i a les necessitats més immediates de la taula i de la cuina romanes.

Altres envasos, destinats al transport de mercaderies, com les àmfores, són fins ara els més útils elements per conèixer l'intercanvi de determinats aliments. Menys estudiats i valorats han estat encara els materials ceràmics de construcció i de decoració arquitectònica, com els maons, les tègules, els ímbrices, les antefixes o les plaques o "lastres Campana", i algunes produccions plàstiques menors, com les figuretes i joguines de fang cuit o les "terracottes".

Dissortadament, la recerca científica ha iniciat només l'estudi de les particularitats dels centres terrissers i de totes aquelles circumstàncies que envolten els treballs preliminars, abans de la cocció, com ara l'extracció de les argiles, la seva preparació, les mescles i altres implicacions. Els treballs arqueològics s'han centrat habitualment en l'estudi dels productes acabats o comercialitzats, i no han passat pràcticament més enllà de l'anàlisi estructural de les escasses restes localitzades de forns. Sabem, malgrat tot, que al territori de Tàrraco hi va haver diferents tallers productors de ceràmica, molt especialment dedicats a la fabricació d'àmfores i d'altres contenidors i, al mateix temps, de diversos materials d'utilització arquitectònica (entre els quals, les antefixes), peò també d'altres que fabricaven -en quantitats més o menys considerables- ceràmiques comunes, llànties i fins i tot varietats locals de "terra sigillata".