Barra de navegació

L’abillament personal
Diverses gemmes antigues, de cornalina, ametista, àgata, cristall de roca, pasta de vidre, basalt, etc., muntades en una moderna cadena d'or. MNAT 6971.



L'escultura, els objectes de tocador, la joieria i els altres elements d'ús personal constitueixen la font més valuosa per a conèixer aspectes tan importants de la vida quotidiana com el vestit, el calçat i la manera de guarnir-se o de pentinar-se.

Donada la manca de conservació de restes de teixits i d'altres matèries orgàniques que formaven part del complex món de la indumentària, les escultures -exemptes o en relleu- són la font bàsica per a conèixer la imatge dels nostres avantpassats romans. A través d'elles sabem que la indumentària comuna era la toga, que anava damunt d'una túnica de mànigues, curtes o no. Era blanca, tot i que els nens de condició lliure i els cònsols i magistrats la portaven amb una banda de color porpra teixida a la vora. Els nens la portaven així fins als quinze anys, moment en el qual -enmig d'una gran cerimònia- prenien la toga viril (blanca), a la vegada que es desprenien de la bulla (penjoll-amulet que portaven al coll). Les dones vestien túniques llargues i anaven embolcallades amb mantells.

Les bracae, una mena de pantalons ajustats més o menys a l'alçada dels turmells, no eren pròpies de les nostres contrades i sí característiques dels "bàrbars" o de les veïnes Gàl·lies. El calçat complementava la indumentària. Era variat (botes, sandàlies, etc), sense diferència entre sexes i, segons els tipus, distingia les classes socials.

Una major diferenciació es donava en el pentinat, lligat a les modes dictades normalment des de Roma pels membres de la família de l'emperador, i s'estenia per les províncies gràcies a la ràpida difusió de les imatges imperials. Els cabells llargs (de vegades augmentats amb postissos) de les dones permetien una gran varietat i fantasia en els pentinats. Es podia arribar a una complexitat increïble que feia necessària la utilització d'agulles (una troballa molt freqüent en les excavacions arqueològiques), fabricades en os o en ivori.

El maquillatge era un altre factor destacat. En són testimonis els nombrosos ungüentaris de vidre, capses de ceràmica, pintes d'os o d'ivori, miralls de bronze o d'argent, pinces de metall i altres estris que complementaven els perfums i les joies.