| Sesterci encunyat a Tàrraco en honor
d'August, divinitzat, en època del seu successor
Tiberi. MNAT 23367 (3614). |
En la zona pròxima a Tàrraco van començar
a circular-hi monedes en un moment molt primerenc, com ens demostra
la troballa (feta pels volts de l'any 1860) d'un tresoret de monedes
d'argent procedents de les seques deSelinus, Massalia
i Emporion, i que es pot datar cap al final del segle IV
aC. En aquell moment, l'ús de la moneda a la Península
ibèrica és gairebé inexistent i només
hi encunya moneda Emporion.
Durant la primera meitat del segle III aC, les úniques
seques que encunyen moneda a Hispània són les colònies
gregues d'Emporion i Rhode i les feniciopúniques
de Gades i Ebusus. En conseqüència,
la circulació monetària continua sent molt escassa
i haurem d'esperar a la Segona Guerra Púnica perquè
Tàrraco aparegui com a seca.
L'any 237 aC, els cartaginesos desembarquen a la Península
i comencen a encunyar-hi moneda, entre altres raons per a pagar
els seus soldats. Aquesta moneda degué de circular, tot
i que en molt escassa quantitat, a Tàrraco, com ho demostra
alguna troballa monetària. Però la incorporació
definitiva de Tàrraco i del seu territori al món
de l'economia monetària no es realitzarà fins després
de l'any 218 aC, quan els romans arriben a Hispània per
a lliutar-hi contra els cartaginesos. Els romans introduiran la
seva moneda, encunyada a la seca de Roma i, a més, provocaran
que les tribus indígenes comencin a encunyar-ne de pròpia.
Possiblement una de les causes que els pobles ibèrics encunyessin
moneda va ser la de pagar tributs a Roma, però hi devia
d'haver altres raons que encara són molt difícils
de determinar amb les dades de què disposem.
Les troballes monetàries ens indiquen que, durant els segles
II i I aC, les monedes que corrien amb més abundància
a Tàrraco i el seu territori eren les que havien estat
encunyades a Kese, nom de la seca dels cessetans
i que probablement fa referència al nucli indígena
de la nostra ciutat. També hi circulaven monedes de la
seca de Roma, de les seques ibèriques de la vall de l'Ebre
i del llevant peninsular, a més d'algunes de la Gàl·lia,
d'Ebusus i de seques costaneres situades al sud de la Península.

|