Barra de navegaciķ

La circulaciķ monetāria a Tārraco
Sesterci encunyat a Tàrraco en honor d'August, divinitzat, en època del seu successor Tiberi. MNAT 23367 (3614).



En la zona pròxima a Tàrraco van començar a circular-hi monedes en un moment molt primerenc, com ens demostra la troballa (feta pels volts de l'any 1860) d'un tresoret de monedes d'argent procedents de les seques deSelinus, Massalia i Emporion, i que es pot datar cap al final del segle IV aC. En aquell moment, l'ús de la moneda a la Península ibèrica és gairebé inexistent i només hi encunya moneda Emporion.

Durant la primera meitat del segle III aC, les úniques seques que encunyen moneda a Hispània són les colònies gregues d'Emporion i Rhode i les feniciopúniques de Gades i Ebusus. En conseqüència, la circulació monetària continua sent molt escassa i haurem d'esperar a la Segona Guerra Púnica perquè Tàrraco aparegui com a seca.

L'any 237 aC, els cartaginesos desembarquen a la Península i comencen a encunyar-hi moneda, entre altres raons per a pagar els seus soldats. Aquesta moneda degué de circular, tot i que en molt escassa quantitat, a Tàrraco, com ho demostra alguna troballa monetària. Però la incorporació definitiva de Tàrraco i del seu territori al món de l'economia monetària no es realitzarà fins després de l'any 218 aC, quan els romans arriben a Hispània per a lliutar-hi contra els cartaginesos. Els romans introduiran la seva moneda, encunyada a la seca de Roma i, a més, provocaran que les tribus indígenes comencin a encunyar-ne de pròpia. Possiblement una de les causes que els pobles ibèrics encunyessin moneda va ser la de pagar tributs a Roma, però hi devia d'haver altres raons que encara són molt difícils de determinar amb les dades de què disposem.

Les troballes monetàries ens indiquen que, durant els segles II i I aC, les monedes que corrien amb més abundància a Tàrraco i el seu territori eren les que havien estat encunyades a Kese, nom de la seca dels cessetans i que probablement fa referència al nucli indígena de la nostra ciutat. També hi circulaven monedes de la seca de Roma, de les seques ibèriques de la vall de l'Ebre i del llevant peninsular, a més d'algunes de la Gàl·lia, d'Ebusus i de seques costaneres situades al sud de la Península.