Barra de navegació

La Tàrraco republicana
Làpida opistògrafa (inscrita per les dues cares) procedent de la zona del fòrum de la colònia. Inscripcions successives a Pompeu (71 aC) i a P. Muci Scaevola, lloctinent de Cèsar (45 aC). MNAT 5135.



La immigració va ser un dels factors que va contribuir a consolidar el procés de desenvolupament econòmic i demogràfic de Tàrraco.

En el decurs de la primera meitat del segle I aC, arriben a Hispània importants contingents de gent emigrada d'Itàlia, Grècia i Orient, esperant millorar la seva situació econòmica i social mitjançant el comerç i l'agricultura.

L'estudi de les inscripcions romanorepublicanes trobades a Tarragona ha proporcionat algunes dades per a conèixer el tipus de població de la ciutat. Es tractaria, fonamentalment, de veterans llicenciats de l'exèrcit, immigrants de distinta procedència, artesans, comerciants i funcionaris.

Probablement l'element indígena era encara majoritari, però el seu grau de romanització devia de ser tan avançat que havia permès el domini del llatí sobre l'antic idioma ibèric, sense que això signifiqués la seva total desaparició.

Es comprova, a través de l'estudi d'alguns noms apareguts a les inscripcions (Aemilius, Caesius, Flavius, etc), l'existència de famílies itàliques establertes a Tàrraco, algunes originàries d'Aquileia (Annius) o Càpua (Veicius).