Gràcies a les fonts clàssiques coneixem els noms dels distints pobles ibèrics que habitaven les terres catalanes, encara que es fa difícil d'establir-ne els lÌmits amb una mica de precisió. Pel que fa a les comarques meridionals del Principat, els ilercavons estaven centrats en la zona del Baix Ebre, mentre que els cessetans ocupaven el Camp de Tarragona i també, probablement, la Conca de Barberà i el Penedès.
L'arqueologia ha evidenciat una important densitat de jaciments ibèrics en totes les nostres contrades, especialment a les terres de l'Ebre. N'és un bon exemple el poblat del Castellet de Banyoles (Tivissa), situat en una gran plataforma que domina i controla el pas del riu. Les diverses excavacions que s'hi han realitzat, des que entre els anys 1912 i 1927 hi aparegué, per atzar, l'anomenat "tresor de Tivissa" (objectes d'orfebreria, plats i vasos d'argent i monedes preromanes), han permés de conèixer parcialment el seu urbanisme i l'excepcional sistema de defensa. Sembla que podem situar l'època de florida del poblat en els segles IV i III aC.
També al Camp de Tarragona les estacions ibèriques són nombroses. Es poden recordar les de Fontscaldes, del Vilar (Valls), dels Garràfols (Vallmoll), del Degotall (Alcover), del puig de Santa Anna (Castellvell del Camp), de les Timbes (Riudoms), etc. Cal, però, intensificar la investigació arqueològica en aquesta àrea per a poder completar el coneixement de la seva ocupació a l'època preromana, tal com ho demostren les relativament recents troballes del Mas d'en Bosc (ConstantÌ) i d'altres jaciments que encara estan per estudiar.
A Tarragona, diferents intervencions arqueològiques portades a terme de pocs anys ençà en la zona compresa entre els carrers dels Caputxins i de Pere Martell han pogut documentar in situ restes d'estructures d'hàbitat i recuperar materials d'època ibèrica datables a partir del segle V aC. Això confirma l'existència d'un oppidum indígena en la part baixa de la ciutat, a la vora d'una elevació natural del terreny molt pròxima a la fondalada portuària i a la desembocadura del Francolí. L'any 218 aC, en el curs de la segona guerra púnica, el desembarcament de l'exèrcit de Roma convertiria aquest nucli en una base estratègica i condicionaria el seu desenvolupament posterior com a gran urbs romana.