A sis quilòmetres de Gandesa, en direcció oest, al peu del tram de la carretera N-420 que va a Calaceit, es troba l'àrea arqueològica del Coll del Moro, nom amb el qual es coneixen dos jaciments diferents: un poblat fortificat i una necròpolis de túmuls (dividida, aquesta última, en tres sectors diferenciats). L'àrea ocupa un seguit de petits turons que s'eleven sobre les terres circumdants, en una clara situació de domini.

La seva ubicació, respecte de les vies de comunicació que uneixen la planúria litoral amb el Baix Aragó i el Baix Segre, fa del Coll del Moro un punt de pas obligat en el camí de penetració des de la costa a l'interior a través de la vall del riu Ebre.

El poblat, d'època ibèrica, amb un recinte fortificat d'uns 3350 metres quadrats d'extensió, va ser objecte de diferents campanyes d'excavació entre 1971 i 1976. Des de 1982, després de la seva adquisició per la Generalitat, s'hi han portat a terme unes intervencions arqueològiques continuades que han permès avançar considerablement en el seu coneixement. Els estudis fins ara realitzats sobre la torre (l'element més vistent i caracterÌstic del poblat) i el seu fossat annex assenyalen una cronologia fundacional de començament del segle V aC, si bé s'hi han pogut recuperar alguns materials descontextualitzats que podrien fer retrocedir força la data inicial d'ocupació del lloc (situable pels volts de l'any 600 aC). La segona línia de defensa del poblat, formada per tres bastions, va ser destruïda cap al final del segle III aC o durant la primera meitat del segle II aC.

La necròpolis va ser descoberta i parcialment excavada l'any 1953. Després dels treballs realitzats entre 1971 i 1974 i dels portats a terme entre 1984 i 1991, sembla confirmar-se una datació situada aproximadament entre els anys 800 i 450 aC. La troballa, pels voltants dels túmuls funeraris, de diferents materials arqueològics amb una cronologia que arriba fins al segle IV aC fa pensar en una presència d'hàbitat relacionable amb l'establiment pròxim, i amb una coexistència entre la fase més tardana de la necròpolis i la més primitiva del poblat.