Es coneixen més de mil inscripcions romanes procedents de Tàrraco i del seu entorn, conjunt que representa quasi el 10 % de totes les inscripcions romanes de la Península Ibèrica.

La inscripció romana més antiga està dedicada a la deessa Minerva (localitzada en un dels blocs de pedra que conformen la torre de la muralla coneguda amb el nom de l'esmentada divinitat) i data dels primers anys de la fundació de la ciutat.

La més tardana, que encara es pot considerar com "antiga", és la de la construcció funerària del bisbe Cebrià, el qual morí poc abans de la conquesta de Tarragona pels musulmans (anys 713-174).

La majoria de les inscripcions romanes de Tàrraco pertanyen als tres primers segles del període imperial. Es tracta, sobretot, d'inscripcions fúnebres (petites làpides sense decoració, ares funeràries, sarcòfags, etc.), honorífiques i monumentals on s'esmenten emperadors, funcionaris imperials, flamines i ciutadans rics i respectats. Força ric és també el material epigràfic dels darrers temps de l'Edat Antiga. Entre d'altres, més de cent trenta textos i fragments paleocristians.

S'han perdut unes dues-centes cinquanta inscripcions, moltes de les quals només coneixem per transcripcions o dibuixos realitzats a partir del segle XV. Les que s'exposen en aquesta sala del Museu constitueixen, momés, una selecció del ric corpus d'inscripcions de Tàrraco.